- DESINTERESSATS: Quan no reconeixem el valor de la pràctica esportiva en l'educació dels joves i no assistim mai als entrenaments i les competicions dels nostres fills i filles, ni ens interessem pels avanços que fan
- SOBREPROTECTORS: Quan patim excessivament amb els riscos de lesions que comporta la pràctica esportiva. De vegades, durant el joc, fem comentaris angoixats sobre jugades o moviments que descentren als nois i noies.
- ENTRENADORS AUXILIARS: Quan, sobre la base del nostre coneixement de l'esport, contradiem les instruccions i les decisions dels tècnics-entrenadors/es. Tenint en compte que els fills estan pendents dels nostres comentaris, sovint desorganitzem el joc de l'equip.
- CRIDANERS: Quan actuem a les competicions per a nens i nenes en edat escolar de la mateixa manera que quan assistim a una competició professional. Situats, habitualment al darrera de la banqueta del nostre fill/a, comencem a cridar o insultar els àrbitres, després ho fem amb els entrenadors/es o els jugadors de l'equip rival, o inclús de vegades amb els dels nostre mateix equip.
- MOLT CRÍTICS: Quan tenim objectius poc realistes respecte a la progressió esportiva dels fills. Per tant som molt exigents i gairebé mai no estem satisfets amb l'actuació dels joves esportistes. Critiquem sovint les errades i valorem poques vegades els encerts. Sovint som una font d'estrès per als nostres fills i filles, ja que acabem convertint els seus "fracassos esportius" en fracassos personals.
Aquesta classificació gairebé és de caricatura, i de segur que cap de nosaltres no se sent identificat amb cap d'aquestes categories. Malgrat tot, seria bo reflexionar sobre si, algunes vegades, ens comportem una mica així.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada